En la societat actual no hi ha prou amb saber llegir i escriure, sinó que hem de saber accedir a la informació que hi ha a internet (saber utilitzar google en comptes de llegir enciclopèdies en paper, saber que són els links, saber enviar correus electrònics, etc). És aquí on es presenta el concepte d’alfabetització digital i on s’ha de desenvolupar la competència digital. Les noves tecnologies ens donen una sèrie de possibilitats que ens fan plantejar-nos un canvi a l’hora de realitzar el procés d’aprenentatge, sent necessari aplicar-los a l’aula.
Seymourt Papert, psicòleg deixeble de Piaget, defensava aquest concepte d’alfabetització digital. Seymourt Papert va agafar les idees de Piaget sobre com construïm el coneixement (a partir de la interacció amb la realitat) i les va projectar en l’ús de l’ordinador, adonant-se que el procés d’aprenentatge es construïa a partir de la interacció amb el propi ordinador.
D’aquesta idea és d’on neix el terme de pensament computacional, però va més enllà, ja que no hi ha prou amb que els nens segueixin unes ordres que els hi dóna l’ordinador sinó que són ells qui han de controlar les accions que realitza l’ordinador. Això queda reflectit en la següent frase de Seymourt Papert: “No fem que els nens facin el que diu l’ordinador, sinó que el nostre objectiu com a educadors ha de ser que l’ordinador faci el que li diuen els nens”.
Una bona possibilitat per treballar aquest concepte és utilitzar el programa Scratch, amb el qual es pot fer una primera fase d’interpretar el que fa l’ordinador i una segona fase d’interacció entre l’ordinador i l’usuari. Aquest permet resoldre reptes a partir d’un pensament més elaborat i generar aprenentatges a partir dels coneixements dels companys, entre altres. També es considera que fomenta l’aprenentatge col·laboratiu i constructiu basat en l’assaig i l’error.
Grup 5A: Elena Cañizares, Marta Foved, Andrea Garcia i Eva García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada