Privacitat en les xarxes socials

En aquesta sessió el grup 2 ens ha presentat el seu tema, ha estat l’última presentació del curs. Tractava sobre la seguretat en les xarxes socials i es centrava molt en la pràctica per prendre consciència, com a mestres, de la importància d’educar en la privacitat i la seguretat a les xarxes, un aspecte cada vegada més present en els nostres alumnes (Instagram, Facebook, Twitter, etc).

En la sessió hem destacat els aspectes principals envers el concepte " seguretat" en la xarxa, centrant-nos més concretament en el Facebook. A partir de les nostres aportacions i dels exemples que hem extret de la visualització d'un vídeo, hem fet una posada  en la qual han sortit conceptes com:

• Dependència dels altres: sense que ens adonem, les xarxes socials ens creen depedència. Tant és així que moltes de nosaltres, en la part pràctica ens hem adonat que ens connectem a més d’una xarxa diària i, fins i tot, a cada hora.
• Vulnerabilitat: Encara que pensem que la xarxa és segura anem força equivocats. En l’àmbit digital som molt vulnerable, per això és important controlar la privacitat de les nostres pàgines, canviar la contrasenya freqüentment per tal de fer el nostre perfil més segur, etc.
• Responsabilitat: som responsables del que publiquem a les nostres xrxes socials i hem de ser consegüent amb les nostres accions; per exemple, si un membre d’una foto que publiquem no vol sortir al Facebook nosaltres en som responsables i poden, fins i tot, denunciar-nos la foto. Per tant, hem de tenir en compte i anar amb cura del que publiquem a la xarxa i, si s’escau, demanar el consentiment a tots els membres de la imatge que compartim amb altres usuaris. A partir d’aquí ens vam qüestionar: realment ho hem de compartir tot? Totes estavem d’acord en què no s’ha de fer però, realment som coherents en la pràctica?

Després de la visualització del vídeo i de debatre els aspectes esmentat més amunt, hem posat en pràctica, d’una banda, tot el que hem estat parlant i hem analitzat el nostre ús del Facebook a partir d'un programa on-line (KAHOOT). Partint d'aquest programa (de les preguntes elaborades) ens ha ajudat a prendre consciència de la privacitat del nostre Facebook. Ha estat interessant poder comparar els punts de vista que tenim nosaltres mateixes (que pensem que tenim certa privacitat) amb la realitat, ja que en alguns casos hem pogut veure que no sempre coincidia. D’altra banda, ha resultat interessant una activitat que han formulat; uns dies abans han creat un un perfil fals de Facebook i algunes companyes han acceptat al individu. A partir d'aquesta situació real i significativa hem pogut adonar-nos de la importància de qui realment té accés a la nostra informació i de prendre consciència que és important saber a qui acceptem i a qui no: la privacitat i la nostra seguretat està, primerament, en les nostres mans.

Finalment, ens han presentat una APP per crear una xarxa social dins de l'aula: NING. Aquesta és una xarxa social més acurada en què podem fer una xarxa d’un grup (els alumnes de la nostra classe) i així poder estar conectats entre nosaltres.

Per tant, gràcies a aquesta sessió hem vist que la privacitat és un concepte social, i per tant també és important treballar-ho amb els infants, ja que de manera directa o indirecta els hem d'ajudar a prendre consciència de la importància de la privacitat de les xarxes socials, i per tant a fer un ús responsable.

Grup 5: Eva Garcia, Andrea Garcia, Marta Foved i Elena Cañizares

L'ús de les tauletes a l'aula

La sessió del dia 13 de maig de 2016 ha estat l'últim dia de les presentacions en grup.

En aquesta sessió han exposat els grups 5, que han parlat sobre com utilitzar les tauletes a l'aula i el grup 2, que han fet un treball sobre les xarxes socials i la seva privacitat.
El grup 5 ha iniciat la sessió dividint l'aula en diferents racons. A cada racó hi havia un codi QR, el qual t'explica l'activitat que has de realitzar, per tant han fet grups de 2-3 persones, on ens han deixat uns 20 min, per poder explorar les aplicacions, com per omplir un formulari per avaluar la sessió. Un exemple de graella d'avaluació:

A partir de realitzar les activitats s'ha fet una posada en comú on s'han extret les següents idees: 

Racó de poesi. El qual treballen les aplicacions següents: 

App: "L'únivers poètic" de Miquel Martí i Pol. Hi ha una gran diversitat de poemes dels diferents mesos de l'any. Hi ha una poesia per cada mes. 

Hi ha una activitat on s'han d'anar completant els poemes. A més, tenen el seu taller de poesia on poden escriure la seva pròpia.

També ens han ensenyat l'app: "Un món de poesia" de la Joana Raspall. Hi ha un gran recull de poemes, on pots treballar les estructures d'aquests poemes. 

Es poden fer vídeos on surten les lletres de les poesies on t'has de gravar recitant-les. El vídeo es queda guardat a les imatges de la tauleta. Es pot treballar a cicle mitjà i superior, perquè les lletres van passant molt de pressa, han de ser lectors experts. Són unes bones aplicacions per introduir els nens al món de la poesia. 

Racó de matemàtiques: També pot incloure l'anglès. Serveix per treballar la recta numèrica, la numeració i per últim la resolució de problemes. A més, és un tipus d'activitat més lliure en el sentit que el mestre no et diu el que has de fer, però, a l'hora, és dirigda pel fet que tens les instruccions dins de l'APP que et va dirigint. Són adients per treballar-les tant a cicle mitjà com a superior. 

Racó de Geografia: Ens han presentat l'aplicació Geolite Expert, la qual et permet triar el contingut que vols treballar (països, capitals i banderes). Es podria treballar com avaluació inicial (per veure els coneixements dels alumnes) i avaluació final (per veure tot el que han après i avaluar-se de tot el procés). És una activitat lliure. 

Racó d'anglès: L'aplicació utilitzada ha estat Piccollage. L'activitat consistia a fer fotografies d'objectes de la classe i escriure el nom en anglès a sota. Finalment, han de crear un pòster amb totes les imatges i els diferents noms. A més, també es poden fer mapes conceptuals, exposicions, classificacions, atès que és una aplicació més visual. 

Grup 3: Laura Arias, Noemí García, Alba López i Gemma Sala. 

Realitat augmentada i codis QR

En aquesta sessió ens hem endinsat en el món dels codis QR, un sistema que permet emmagatzemar informació i que es llegeix a través d'un dispositiu mòbil.

Durant la dinàmica hem fet quatre propostes diferents totalment aplicables a l'escola, en grups petits, on el protagonista era el codi QR!!

En primer lloc, les companyes han preparat una activitat on podíem veure a la pantalla de l'ordinador unes endevinalles i havíem de saber a quina companya de la classe feia referència. Per tal de poder endevinar a qui feia referència l'endevinalla s'havia d'utilitzar l'aplicació LAYAR que cadascuna prèviament s'havia descarregat en els seus dispositius mòbils, seguidament escanejar els Codis QR i trobar la persona que descrivia l'endevinalla. Una vegada vam fer les endevinalles, teníem a la nostra disposició un sobre amb les solucions.

En segon lloc, una altra activitat va consistir en fer un Memory utilitzant els codis QR, però no un de qualsevol... sinó un en que les protagonistes érem nosaltres!! Per tal de poder trobar la parella pertinent havíem d'utilitzar la mateixa aplicació que en l'anterior activitat, LAYAR i escanejar els codis QR.

En tercer lloc, la següent activitat va consistir en crear una frase o una història curta a través de la creació de codis QR. Per tal de poder-la fer havíem d'entrar a la web de creació de Codis QR, comprovar els codis QR amb l'aplicació LAYAR dels nostres dispositius mòbils i per últim crear la nostra història en word o power point.

Per finalitzar vam poder crear el nostre codi QR de manera gratuïta gràcies a la pàgina web:
es.qr-code-generator.com

HA ESTAT UNA EXPERIÈNCIA MOLT ENRIQUIDORA I MOTIVADORA!!

Per últim, les companyes ens van preparar una activitat amb ulleres de realitat augmentada. Aquestes ens permetien visualitzar imatges en 3D en moviment. La sensació al posar-te-les era com endinsar-se en un món nou. Aquest món no era allò que teníem al davant, si no que eren imatges programades, ja podia ser un avió volant per una ciutat, conduïr un cotxe per diferents carreteres o tenir la sensació d recòrrer diferents espais mentre et mous cap un costat o un altre. 

Però... si allò que veiem a través de les ulleres no era la pròpia realitat... com és que s'anonemen "ulleres de realitat augmentada"? A partir d'aquesta pregunta, ens vam adonar que aquestes ulleres concretament, s'han d'anomenar "ulleres de realitat virtual", ja que estan programades per enfocar imatges o vídeos en moviment sense tenir en compte el context on et trobes (la realitat).

Grup 2: Anna Alvarez, Sandra Carrasco, Mireia Llaurens, Maite Martín i Maria Uroz. 

“Els nens poden semblar-nos distrets, però poden passar-se una mitjana de tres hores diàries jugant amb videojocs, el qual sona a contingut extens. Si no s’acaba un llibre en dos dies o no s’estan quiets mirant un programa de televisió, no és perquè no poden concentrar-se: és perquè no hem adaptat la nostra manera d’explicar histories als seus nous interessos”.

Bilton, N. (2012)

La primera part de la sessió, del dimecres 4 de Maig, va consistir en endinsar-nos en el món de la Gamificació per tal de poder veure diferents recursos (jocs) educatius mitjançant les TIC i poder-los dur a l’aula amb la finalitat que els “alumnes” desenvolupessin diferents competències bàsiques com l’expressió oral com també l’augment de la creativitat i el treball en equip per poder adquirir aprenentatges significatiu.

 En primer lloc, vam poder fer ús de l’app Puppet Pals (apta només per tablets Apple). Aquesta permet millorar l’expressió oral i alhora millorar la comprensió. Un avantatge d’aquesta aplicació és que tots els alumnes poden representar el seu personatge, fent ús de la creativitat i organització literària. Cal dir que és una eina molt útil per als nens que els costa expressar-se, ja sigui per timidesa o per dificultats lingüístiques.

En segon lloc, ens van presentar l’App Classcraft, que és una nova forma de gamificació a les aules que està tenint molt bons resultats. Aquest recurs facilita l’aprenentatge de diverses matèries a través dels videojocs ja que utilitza mètodes basats en els jocs de rol. Aquesta aplicació posa molt d’èmfasi en el treball en grup i proposa als alumnes guanyar punts d'experiència  per la feina ben feta, tot i que també poden perdre’ls per mal comportament. A més a més, els alumnes tenen a la seva disposició un sistema amb recompenses molt originals.

Grup 1: Marcela Andreu, Anna Beleta, Núria Capellas i Sara Rodriguez.

LES TIC EN L'EDUCACIÓ INCLUSIVA

En aquests últims anys s’ha presentat un canvi en el sistema educatiu, evolucionant cap a la integració educativa. És per això que com a mestres cada vegada més necessitem eines i recursos per trobar la igualtat de drets entre tots els alumnes de la classe. Per tant, ens referim a Educació inclusiva quan tenim en compte no només els infants que tenen alguna discapacitat, sinò tots aquells que estan presents a les nostres aules.

Però, com ho podem fer això possible des de les TIC? Avui, s’ha realitzat una sessió on s’ha tingut present tots els alumnes, potenciant els seus sentits i treballant de manera conjunta, tot utilitzant les TIC.

Durant la sessió d’avui, s’han format tres grups (un grup de 8, un de 6 i un de 2). Aquests grups han estat treballant simultàniament diferents propostes.

Primer de tot ens han contextualitzat l’escola on es podria dur a terme aquesta proposta (una escola de Gavà, pública amb molta diversitat cultural, on a l’aula hi ha un infant amb discapacitat visual, una altre amb discapacitat auditiva i altres amb altres dificultats intelectuals com ara Dislèxia, etc.

A partir d’aquí, el grup de 8 persones, han treballat l’aplicació TeCuento. Aquesta és una aplicació gratuïta per a nens i adults on es pot editar de manera senzilla i divertida els propis contes en llenguatge de signes. Per personalitzar els contes es poden il·lustrar les històries amb imatges pròpies i fer gravacions.

Al mateix temps, el grup de 6 persones, s’han dividit en dos subgrups (3 persones) on cada un d’aquests es trobava un alumne amb discapacitat auditiva, un amb discapacitat visual i un altre sense cap discapacitat. Tot seguit s’ha dut a terme un recorregut per la universitat, tot experimentant com se sent una persona amb alguna d’aquestes discapacitats i com la que no en té ha de guiar-les, comunicar-se amb elles i ajudar-les. Durant aquest recorregut s’han fet servir dos aplicacions: d’una banda l’aplicació “Decibel Ultra” que permet veure els decibels que es reben en cada un dels ambients on et trobes, i d’altra banda, l’aplicació “Color ID” que permet sentir el color dels objectes al enfocar amb el mòbil. Un cop fet aquest recorregut s’ha realitzat un vídeo amb imatges i sons que descrivien com s’havien sentit aquestes dos alumnes amb alguna discapacitat. D’aquesta manera, la persona amb discapacitat auditiva se n’adonava de com s’havia sentit la persona amb discapacitat visual, per les fotos que veia i al revés pels sons que escoltava.

El grup de 2 persones, han estat treballant amb dos programes: “Integratek” que està dedicada a formar, sensibilitzar i donar els millors recursos tecnològics per integrar totes aquelles persones amb alguna dificultat d’aprenentatge com ara la Dislèxia o el TDS-H; i “Arasaac”, basat en l’ús de pictogrames que facilitin la comunicació a les persones que tenen alguna dificultat en aquest àmbit per diferents factors.

Per concloure, dir que la relació de les TIC amb l’Educació Inclusiva, permet afavorir i arribar a una educació de qualitat, eliminant les barreres que impedeixen l’apropament de totes les persones al dret educatiu.

Grup A4: Sònia Arbiol, Natàlia Fabero, Laura Muñoz i Laia Paniello.

El pensament computacional

En la societat actual no hi ha prou amb saber llegir i escriure, sinó que hem de saber accedir a la informació que hi ha a internet (saber utilitzar google en comptes de llegir enciclopèdies en paper, saber que són els links, saber enviar correus electrònics, etc). És aquí on es presenta el concepte d’alfabetització digital i on s’ha de desenvolupar la competència digital. Les noves tecnologies ens donen una sèrie de possibilitats que ens fan plantejar-nos un canvi a l’hora de realitzar el procés d’aprenentatge, sent necessari aplicar-los a l’aula.

Seymourt Papert, psicòleg deixeble de Piaget, defensava aquest concepte d’alfabetització digital. Seymourt Papert va agafar les idees de Piaget sobre com construïm el coneixement (a partir de la interacció amb la realitat) i les va projectar en l’ús de l’ordinador, adonant-se que el procés d’aprenentatge es construïa a partir de la interacció amb el propi ordinador.

D’aquesta idea és d’on neix el terme de pensament computacional, però va més enllà, ja que no hi ha prou amb que els nens segueixin unes ordres que els hi dóna l’ordinador sinó que són ells qui han de controlar les accions que realitza l’ordinador. Això queda reflectit en la següent frase de Seymourt Papert: “No fem que els nens facin el que diu l’ordinador, sinó que el nostre objectiu com a educadors ha de ser que l’ordinador faci el que li diuen els nens”.

Una bona possibilitat per treballar aquest concepte és utilitzar el programa Scratch, amb el qual es pot fer una primera fase d’interpretar el que fa l’ordinador i una segona fase d’interacció entre l’ordinador i l’usuari. Aquest permet resoldre reptes a partir d’un pensament més elaborat i generar aprenentatges a partir dels coneixements dels companys, entre altres. També es considera que fomenta l’aprenentatge col·laboratiu i constructiu basat en l’assaig i l’error.

Grup 5A: Elena Cañizares, Marta Foved, Andrea Garcia i Eva García

Fer classes online... És possible?

Avui hem descobert una nova eina educativa. Aquesta interfície "Tiching" permet utilitzar un entorn de gestió acadèmica entre mestres i alumnes, permetent gestionar certs aspectes didàctics de forma col·laborativa i segura. Per tant, és fiable, no com anar a google, ja que aquí hi ha un recull de material supervisat per gent de l'ambit educatiu. 

A més, és una plataforma gratuïta en la qual els docents tenen a la seva disposició una gran varietat de recursos als quals poden accedir-hi tenint en compte un seguit de criteris educatius: etapes, cursos, assignatures, competències bàsiques, etc.

A través d'aquesta eina, els docents poden compartir experiències, dubtes i bones pràctiques educatives amb altres professionals. També poden dissenyar les seves pròpies seqüències didàctiques i crear les seves classes online. En alguns casos, per accedir als recursos ens hem de donar d'alta dins de l'editorial en concret, d'altres són d'accés directe i d'altres estan vinculats a disposar de llibres electrònics que l'escola hagi comprat.

Aquestes classes online, el docent pot compartir-les amb els alumnes, de manera que hi tinguin accés directe, on podrà demanar diferents tasques que els alumnes hauran de resoldre per posteriorment ser avaluats. Per tant, es propicia una interacció entre mestres-alumnes, permetent tenir una bona gestió i constància del procés d'aprenentatge de cadascú.

D'altra banda, els propis alumnes poden també trobar-hi recursos que els siguin necessaris segons el seu centre educatiu, la ciutat, nivell o curs i relacionar-se amb els seus companys de classe per fer treballs o resoldre dubtes amb els professors respectius. Les famílies també disposen de recursos per contribuir en la formació dels seus fills, seguir-ne l'evolució i compartir els seus dubtes i inquietuds amb la resta de famílies i mestres. D'aquesta manera, les fem partícips en l'educació dels seus fills.

Grup 4A: Sònia Arbiol, Natàlia Fabero, Laura Muñoz i Laia Paniello.