D'on venim i cap a on volem anar?

"Ajuda'm a fer-ho tot sol"

(infant adreçant-se a la seva mestra, citat per L. Malaguzzi) 

Durant el segle XX l’educació va estar focalitzada en un model transmissiu, basat principalment en les classes magistrals, on el mestre explicava, controlava i dosificava continguts. Pel que fa a l’alumne, es considerava inactiu en el seu dia a dia a l’escola, ja que no es tenien en compte les seves experiències i tampoc els seus sabers i interessos. A més, l’adquisició de coneixements era sobretot a partir de tasques individual i no es fomentava el treball en grup, el qual possibilita l’intercanvi de vivències entre ells. Al mateix temps, van començar a aparèixer les noves tecnologies però sense tenir presents els criteris pedagògics.

Amb el sorgiment de la LOGSE i la LOE, van esdevenir uns canvis que van provocar noves pràctiques a l’aula i un nou enfocament en el paper del mestre i l’alumne, conceptes que segueixen evolucionant avui en dia. Des del constructivisme social es va començar a considerar l’infant com un ésser que des del seu naixement interactua amb el món, prenent part activa de la construcció de les seves pròpies habilitats, capacitats i coneixements. Un infant curiós i multipotent (Canals, 2004) que requereix d’un entorn ric i suggerent per poder desenvolupar-se.

Però aquest infant portador de teories, interpretacions i preguntes no pot anar acompanyat per un adult que només sap parlar, explicar i transmetre, sinó tot el contrari, ha de saber escoltar. Segons Rinaldi (2001), aquest és el verb que guia l’acció educativa. Per això, el mestre ha de ser una persona moderadora i facilitadora que conegui els interessos dels infants, les seves diferències individuals i les necessitats educatives de cada un d’ells. Al mateix temps, ha de deixar que siguin ells els que aprenguin des de la curiositat i l’emoció, des de la pròpia experiència, el descobriment i el joc, mostrant iniciativa i construint la seva autonomia física, mental i emocional.

Atenent a aquest nou paradigma, el treball col·laboratiu i cooperatiu es converteix en l’eix principal del procés d’aprenentatge, donant pas a les responsabilitats compartides i a la importància de l’establiment de relacions que esdevenen primordials tant a l’escola com fora d’ella.  Així doncs, la informació passa a ser coneixement significatiu pels infants, ja que integren diferents sabers amb els ja apresos anteriorment. En aquesta mateixa línia, l’ús de les TIC va facilitar aquest canvi metodològic, considerant l’internet com una finestra oberta al món.

Actualment, moltes escoles segueixen apostant per aquesta nova visió de l’educació, amb la intenció de fomentar el desenvolupament d’alumnes crítics, creatius i responsables capaços de viure en un món ple de canvis i d’incerteses.

Què entenem per: ensenyar les TIC a l'escola?

El treball en grup podria ser molt interessant si es portés a terme com a tal però, tothom està d’acord que requerim unes condicions diferents per treballar en grup que les condicions que emprem per treballar individualment.

Al llarg de la primària es proposen fer treballs en grup (treball cooperatius o col·laboratius) per tal de fomentar diverses habilitats i competències a nivell personal. Però, realment els treballs en grup són en grup o el que es fa és repartir-se la feina per tal d’obtenir un bon resultat? Hem arribat a la conclusió, després de debatre i exposar diverses opinions que el treball en grup no hauria de ser una suma de treballs individuals “enganxats” els uns amb els altres sinó un treball col·laboratiu; un treball de tots els membres del grup. Per tant, tothom ha de participar, ha de dir la seva ja que el més interessant és que els membres del grup debatin les idees, les comentin, etc..

Bé, tenim molt clars els beneficis de treballs col·laborativament però.. ens han explicat alguna vegada com treballar en grup? La majoria de nosaltres ha contestat que no i això es deu a què els professors de secundària ja donen per fet que els alumnes han fet molts treballs en grup i ja en saben fer; no creuen que sigui necessari explicar la teoria de fer un treball en grup, es limiten a passar a la pràctica directament. Per tant, com a mestres de primària és una cosa que hem de tenir en compte. Primerament, hem de reconèixer quines habilitats hem de tenir per treballar en grup. Les que han sortit a l’aula, entre nosaltres han estat: compromís, responsabilitat, flexibilitat, capacitat d’escolta i d’empatia i tenir una actitud crítica: donar la meva opinió i saber argumentar-la. Aquestes habilitats no són fàcils de treballar però són molt necessàries per a què hi hagi un bon treball en grup.

El treball cooperatiu i col·laboratiu és el mateix? Hi ha autors que diuen que són diferents però, el que és més important no és el nom sinó el plantejament que li donem. Amb això no volem dir que un sigui millor que l’altre sinó que l’haurem d’utilitzar segons el que més ens convingui.

El treball cooperatiu i col·laboratiu tenen característiques en comú com ara treballar junts per arribar al mateix objectiu. Malgrat això, el treball cooperatiu consisteix en repartir-se la feina, repartir-se les tasques i els continguts per, finalment, ajuntar-los. Per tant, podem comparar aquest fet amb el mètode trencaclosques ja que, representa que cadascú es fa “especialista” d’un tema per després posar-lo en comú amb la resta de la classe, per tant , ens l’explica a tots i ajuntem el treball, arribem al nostre objectiu final. Pel que fa al treball col·laboratiu el plantejament és diferent. En aquest anem tots a la una, tothom treballa els mateixos temes, tothom fa el treball sencer i l’anem contrastant, matisant segons els debats i opinions que vagin sorgint durant el treball. Per tant, es considera que cada persona té habilitats i competències diferents i totes poden aportar alguna cosa al grup.

Després de fer una part més teòrica del tema de treball en grup ho hem posat en pràctica. Gràcies al document de “Competències bàsiques de l’àmbit digital” hem treballat a partir del plantejament de “treball cooperatiu” i ens hem plantejat una pregunta:

Com a futures mestres, com podem incorporar i tractar les competències digitals a les aules?

Com hem dit prèviament, la resposta a aquesta pregunta es basa en el document de  “Competències bàsiques de l’àmbit digital” que ens fa observar com les competències digitals de l’alumnat són competències que s’han de desplegar en totes i cadascuna de les àrees i matèries curriculars, donat que són competències de caràcter transversals. Són un total de deu competències que s’agrupen en quatre dimensions vinculades entre si, ja que són enteses com un tot. No obstant i per tal de garantir els seus assoliments cal identificar el seu caràcter singular.

Hem utilitzat el treball cooperatiu per tal de poder dur a terme aquesta tasca; cada grup ha treballat dues competències que posarem en comú la propera sessió per tal d’aprofundir i conèixer els continguts del document.

Grup 5: Marta Foved, Andrea Garcia i Eva García

Descobrim una nova interfície on compartir informació (Pearltrees)

Heu fet servir mai una web per poder organitzar la informació que vas rebent de la xarxa social? Pearltrees és una eina 2.0 ben original que ens permet als usuaris recopilar, organitzar i compartit qualsevol URL que trobem en línia, així com pujar fotos personals i notes de productes. Per tant, ens permet anar endreçant tota aquella informació que anem trobant a la xarxa. Per exemple: concepte de realitat augmentada, característiques, experiències… Les carpetes confeccionades amb Pearltrees es poden compartir en diferents xarxes socials com ara els blogs, així com també és possible connectar-los amb el nostre compte de Twitter i incloure altres usuaris amb la funció “d’equip”. Els equips poden incloure dos o més membres.

Però què vol dir Pearltrees? La paraula Pearltrees vol dir literalment “arbre de perles” i aquest nom fa referència a la imatge gràfica que es va utilitzar en la primera versió d’aquest programa: un arbre amb ramificacions s’anava reorganitzant amb diferents perles segons el tema. Però fa ja uns anys, van canviar la forma i funciona amb “carpetes” on dins d’aquestes podem guardar informació de diferents llocs de la xarxa social (Twitter, Facebook, pàgines web…).

Perquè és exclusiu Pearltrees? A diferència d’altres eines que podem trobar a la xarxa, Pearltrees ens ofereix la possibilitat d’agrupar tot el que ens agrada i interessa de la web en un sol lloc. A més a més, aquesta informació es pot compartir a l’instant amb els usuaris que desitgis i et pots unir a més de 300.000 usuaris que ja comparteixen més de 15 milions de carpetes. Es pot accedir al teu compte des d’un PC, Mac o iPad i és una eina gratuïta i sense publicitat.

Com puc començar a gaudir d’aquesta web? Per tenir accés a aquesta eina s’ha d’entrar a la pàgina web de Pearltrees, registrar-se creant un compte i un cop registrat, ja es pot començar a col·leccionar les pàgines web que més interessin, organitzar-les, descobrir-ne de noves i enriquir-les. Finalment, si interessa que altres usuaris vegin les teves col·leccions, hi ha la possibilitat de compartir-ho amb qui vulguis.

Quines utilitats didàctiques té el Pearltrees? Pel que fa a l’àmbit educatiu, aquesta eina ens permet recopilar els enllaços que puguem trobar interessants per temàtiques, és a dir, ens permet organitzar els recursos que trobem a la xarxa i que més utilitzem. D'altra banda, ens permet realitzar treballs en els quals és necessari cercar informació sobre notícies, vídeos o mapes, entre d’altres, i que estiguin relacionats amb els continguts que es treballen a l’aula. És molt útil, també, a l’hora d’unificar i presentar els blogs i pàgines dels alumnes, de l’escola i dels diferents àmbits d’interès. Finalment, una altra utilitat és que ens permet treballar de manera col·laborativa compartint els diferents recursos de la xarxa. 



                       Grup 4A: Sònia Arbiol, Natàlia Fabero, Laura Muñoz i Laia Paniello.

Interactuem amb el twitter al Congrés d'Estudiants Blanquerna

El passat dia 15 d’Octubre de 2015, vam poder assitir al XIV Congrés d’Estudiants de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport, Blanquerna, on vam poder veure diversos exemple de TFG d’ex-alumnes de la Universitat.

Promoure el coneixement científic es converteix en una de les principals accions que vol potenciar la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Com a resultat, “Recerca, innovació i emprenedoria” esdevé el tema central del XIV Congrés d’Estudiants de la FPCEE Blanquerna – URL. Un congrés fruit del treball de tots els estudiants que, amb esforç, constància i dedicació, han indagat aspectes crítics de la seva professió mitjançant els Treballs de Final de Grau del curs 2014-15.

Utilitzant el twitter com un eina per maximitzar l’impacte de la investigació acadèmica, vam anar fent tuits posant els hastags #UDTIC2A i #congresFPCEE, amb la finalitat d’ anar comentant aspectes interessants que s’anaven comentant durant les diverses exposicions que anaven realitzant els nostres companys/es. A més, també vam utilitzar el twitter per poder anar retwitejant allò que compartien altres companys/es de la universitat o professors de la facultat que eren del nostra interès i que tenia relació amb el congrés d’estudiants, ja que no hem d’oblidar que el twitter no deixa de ser una eina que ens serveix per poder informar-nos de temes que ens interessen.

Grup 3A: Laura Arias, Noemí Garcia, Alba López i Gemma Sala.

Atura’t, reflexiona i escriu el teu futur educatiu!

Us heu plantejat alguna vegada l’existència d’un programa que serveix per anar anotant diversos comentaris d’un video en concret? Doncs si, existeix i es diu VideoNote.es. Aquest programa es pot descarregar gratuïtament a la botiga on-line d’aplicacions Google. És una bona eina que serveix per poder anotar comentaris als diferents videos. És molt útil perquè pots trobar ràpidament idees claus que has destacat durant el transcurs dels videos.

Considerem que és un recurs que pot servir als alumnes de primària per tal de realitzar una activitat d’anàlisi, fer un resum, endreçar idees, etc. Com també pel mestre, per anotar el que els aspectes més destacables del vídeo i que vol transmetre.

A partir de la visualització del vídeo “Canvi de paradigma de Ken Robinson” , podem extreure i tractar quina concepció d’educació tenim nosaltres a l’actualitat. Per començar, Robinson fa referència a l’educació que hi havia durant la revolució industrial fins el present. Això fa que ens questionem si té sentit seguir educant de la mateixa manera que anys enrere. Vivim en una societat la qual intenta sobreestimular-nos amb publicitat, anuncis...però en canvi limita aquests estímuls dins les aules. Un fet contradictori oi?

Tractant aquest aspecte, hem arribat  a la idea que molts mestres (per experiències pròpies) eduquen a partir de l’ adoctrinament i no pas en una educació lliure amb un pensament divergent, que permeti l’acceptació de tothom, com a persones individuals amb característiques i pensaments pròpis. L’educació hauria de tenir una relació estreta entre mestres i famílies dels infants, ja que no només es basa en l’ ensenyament a l’escola si no també fora d’aquesta, on els alumnes viuen experiències on trobem molts aprenentatges. Però sobretot, proposa un canvi de paradigma en el qual s’entengui l’educació com una vía d’aprenentatge de coneixements necessaris i no pas com a única vía per tenir feina en un futur.

Finalment, després de reflexionar sobre les idees de Ken Robinson ens vam plantejar una sèrie de preguntes interessants:

• Quins continguts s’haurien de treballar amb els nens a l’escola?
• L’educació actual treballa l’ensenyament dels alumnes de forma integral?
• Treballem la creativitat a les aules d’ infantil i primària?
• Encara trobem a mestres que tenen un pensament d’adoctrinar i no pas d’educar?
• Els continguts que s’ensenyen a les aules són plantejats com coneixements útils pel futur dels alumnes?

I nosaltres, quina empremta digital volem deixar?

L’època en la que vivim és considerada l’era de la informació, com a conseqüència d’una revolució principalment tecnològica, on la informació i la comunicació passen a ser conceptes molt rellevants. Així doncs, la importància de les noves tecnologies és evident, però hem de ser conscients de l’ús que fem d’aquestes, per així poder transmetre als infants una bona pràctica pel que fa a la utilització de les TIC en el nostre dia a dia.

Fent referència a l’article “Identitat digital, ocupabilitat i inserció laboral” de Jordi Simón i després d’haver reflexionat conjuntament a classe sobre les seves paraules, podem dir que tot mestre ha de dominar el medi digital, en el qual cada cop estem més endinsats. A més, ha de ser capaç d’omplir la xarxa amb continguts i informació de qualitat, tenint en compte la reputació que es pugui deixar plasmada de manera on-line.

En definitiva, per poder respondre a uns alumnes que cada vegada tenen més facilitat per accedir a la informació, calen mestres preparats que tinguis ganes d’innovar tot combinant els models analògics amb els actuals.